Rutes culturals
Propostes turístiques
Visita teatralitzada que permet acostar-se, mitjançant la dramatització i el joc d’empatia, a alguns dels condicionants i característiques principals de la producció artística a l’època del romànic.
Pujarem al campanar, visitarem la majestuosa església i descobrirem el claustre i el monestir.
Matadepera és avui un municipi reconegut pel seu entorn natural privilegiat i l’elevat atractiu residencial. Però no sempre ha estat així..., fins mitjans del segle XX l’activitat agrària i les petites indústries de caire rural, eren el fet més representatiu del seu paisatge.
El terme de Cerdanyola ha estat habitat des de la prehistòria fins avui gràcies a la seva situació geogràfica. Aquesta presència humana ha deixat com a testimoni jaciments arqueològics i edificis per tot el municipi que són un reflex de la història de la població.
Castellar del Vallès està replet d’edificis públics i privats plens d’encant. A través d’aquest itinerari pel nucli antic, veurem una bona mostra de construccions amb diverses funcionalitats i de diversos estils d’entre mitjan segle XIX i principis del XX.
Recorregut pel centre on parlarem de l’antic sector industrial, els actuals complexs culturals i alguns dels carrers més antics de Rubí.
El Museu d’història de Sabadell organitza visites guiades pel turisme industrial de la ciutat.
Sant Cugat és una vila plena d’història que ens parla a través dels vestigis que ens n’han quedat.
Diversos itineraris guiats adaptats a cicle inicial, primària i secundària: la Vall d'Horta, La vida de pagès, Del poble a la Vall d'Horta, El Pi de les quatre besses, El Puig de la Creu, i la Cova Simanya.
Programa anual d’activitats organitzat pel Servei de Cultura (patrimoni cultural) i el Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola (CRAC) amb l’objectiu de difondre la cultura ibèrica i el poblat.
Considerat un dels millors del seu gènere, el Festival de Blues de Cerdanyola atreu des de la seva primera edició l'any 1987 les millors figures d'aquest gènere.
Recorregut on es pot gaudir de l’arquitectura modernista, tot passejant per la ciutat.
Programa anual d’activitats format per diversos itineraris i visites relacionades amb el patrimoni històric i natural de la població i amb les xarxes culturals de les quals formen part els espais museïtzats de la ciutat i el Museu A. Ortadó-R.Maymó.
Visita al patrimoni arquitectònic de la Caixa Sabadell. Es visitarà l’edifici Central i el de l’Obra Social; després, el grup es desplaçarà al Centre d’Activitats de Can Deu per visitar la masia i el Museu de la Vida al Camp.
Recorregut pel centre de la ciutat per conèixer i reconèixer els edificis modernistes més emblemàtics: despatxos, tèxtils, cases senyorials, escoles...
Visita guiada nocturna per gaudir de la sensació de passejar pel claustre romànic en plena nit i descobrir com era la vida quotidiana dels monjos.
Aquest itinerari té per objectiu visitar aquests dos edificis modernistes, que estableixen una connexió estreta entre arquitectura i funcionalitat. També parlarem d’algunes de les cases privades properes.
Itineraris pel patrimoni industrial de Rubí organitzats pel Castell Ecomuseu Urbà.
Palau-Solità i Plegamans, està format històricament per dues parròquies diferents, una és la de Palau-Solità i l’altra la de Plegamans.
Aquest itinerari mostra, a través de la trama urbana i dels edificis de l’època que han romàs, el canvi que el procés d’industrialització va significar per a la ciutat de Sabadell.
Sant Quirze del Vallès, ha mantingut un notable procés evolutiu de la mà de l’home i la industrialització. De la vida rural del segle XIX, fins a principis del segle XX.
El Museu de Sant Cugat ofereix una visita conjunta a les seves seus: El Monestir i la Casa Aymat.
Deixant de banda la perifèria, amb el modernisme el vell centre urbà de Rubí va veure néixer un seguit de construccions que reflectien les noves tendències arquitectòniques: no solament cases particulars, sinó edificis públics com l’Ajuntament, l’església Evangèlica o la farmàcia d’en Feixes.
Aquest itinerari pretén donar una visió del que havia estat Rubí a principis del segle XX per a la burgesia Barcelonina i pels nous rics que havien fet fortuna a Amèrica.
El museu ofereix activitats dominicals a les sales del museu i als elements patrimonials de la ciutat: Casa Duran, Torre de l’Aigua, campanar de Sant Fèlix, pou de glaç de Sant Oleguer, safareigs de la Font Nova, cementiri de Sant Nicolau i les esglésies del rodal.
Aquest Sant és, juntament amb Sant Pere, patró de la ciutat. La seva festa se celebra el dia 3 de març i és tradició anar a peu a la seva ermita, al bell mig de la vall de Gausac.
Espectacles i actuacions de titelles que es realitzen pels diferents espais del municipi durant tot un cap de setmana.
Atractius turístics
El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac es troba situat a la Serralada prelitoral a cavall entre el Bages i el Vallès Occidental i entre el riu Llobregat i el riu Ripoll.
Es té constància de tres moments d’ocupació humana: un d’època prehistòrica (fa uns 3.500 anys); un assentament tardo-romà de caire rural (410-510 d.C.); i part de les instal·lacions de la masia de la Bastida amb una continuïtat des de l’edat mitjana fins entrat el segle XX.
Jaciment arqueològic. El poblat iber era la unitat bàsica en el que s'organitzava la vida social i econòmica. També era on règia tota l'activitat política, religiosa i militar.
Turó més alt de la Serra de l’Obac 940m.
A més de ser el cim més alt de Castellar (671 m.) i una bona talaia, actua de límit divisori entre els termes de Castellar i Sentmenat.
Un bell mirador amb vistes a la muntanya de Montserrat i més de 30 pobles veïns.
La reserva natural de la Font Groga és una mostra excepcional del bosc mediterrani humit, de l’alzinar amb roures.
Església del segle XII, famosa pel seu notable conjunt de pintures murals, que representen el Pantocràtor i escenes de l’Antic i del Nou Testament.
Del s. XII, de nau única, absis semicircular i volta de canó. Al llarg dels segles ha patit diverses reformes que li han donat l’aspecte actual.
Església parroquial situada a la vall és del segle XII. Els s. XVIII i XIX es van fer diverses obres de restauració.
L’ermita de Reixac és un edifici romànic del segle X. El 3 d'agost de 992 és la primera vegada que es parla de l'església. La consagració és del 28 de desembre de 1048.
Declarat bé cultural d’interès local, la trobareu situada al barri de la Sagrera i és un notable exemplar de l’art romànic català. Sant Oleguer va consagrar el temple el 14 de novembre de 1122.
Consagrada l’any 1122 és d’estil llombard. El valor principal de l’església rau en les pintures murals que representen diferents escenes de la vida de Jesús i de l’apocalipsi. S’ha dut a terme una reproducció i es conserva un tros de l’original.
Església del segle X. Una de les poques esglésies vallesanes que permet observar in situ l’evolució arquitectònica amb tècniques de construcció diferents.
D’origen romànic (s. XII) que a partir del segle XIII, va començar a patir alteracions arquitectòniques, desapareix l’absis, s’hi afegeixen capelles laterals, i els murs perimetrals es transformen en pilars, configurant una planta de tres naus.
Es tracta d'un església d'origen romànic que va ser reformada per darrera vegada al segle XVIII, quan es construí la rectoria annexa, que actualment acull un taller de restauració de paper.
El conjunt monàstic més important de tot el comtat de Barcelona a l’època medieval consta, actualment, de l’església i d’un magnífic claustre que acull la seu central del Museu de Sant Cugat, a l’entorn del qual s’ubiquen la sala capitular i les antigues dependències monàstiques.
L’Església de Sant Feliuet de Vilamilans, arquitectònicament és un exemple d’església pre-romànica d’una sola nau, absis rectangular i dues capelles formant creuer.
Emplaçat sobre un pujol rocós, a la capçalera de la vall d’Horta (conca del riu Ripoll) i dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, és de gran rellevància històrica i ofereix una espectacular panoràmica.
Fortificació al voltant del castell de Mogoda (s. XII-XIII). Conjunt format per diferents edificis: masia fortificada (s. XII-XIII), capella (s. XIV), edifici residencial (1737) i les cavallerisses (1730); tots aquests edificis envolten l’antic pati d’armes.
Construïda l’any 1744, d’estil bizantí, amb l’absis refet aquest segle.
Compta amb pintures interiors que descriuen el martiri de sant Menna, i amb baixos relleus del Camil Fàbregues.
Torre del segle XI d'estructura cilíndrica de tres pisos, amb la porta situada al nivell del segon pis.
Església romànica (1085) d’airós campanar quadrat amb una finestra germinada i unes altres dues paredades. Absis circular.
Edifici aixecat entre 1885 i 1892 sobre els fonaments de l’església d’estil barroc construïda a finals del segle XVIII i sobre la capella de Sant Iscle i Santa Victòria.
Antiga residència de la família Tolrà, data de 1890. Des de 1994 és l’actual seu de l’Ajuntament.
El mestre d’obra fou Francesc Rovira. El senyor Climent Riba, al 1912, va fer construir la primera gran torre, voltada de jardí, a l’estil del model anomenat “ciutat jardí” imperant a altres llocs de Catalunya i Europa.
Edifici modernista emblemàtic de la ciutat, construït el 1918 amb la finalitat d’elevar les aigües per poder-les repartir per la ciutat. La Torre de l’Aigua és un dels 100 elements del Patrimoni Industrial de Catalunya.
Les subseus sabadellenques d’Unnim i de l’Obra Social estan instal•lades en dos edificis emblemàtics del modernisme català, obres de l’arquitecte Jeroni Martorell, construïts entre el 1907 i el 1915 al centre de la ciutat.
Edifici modernista projectat per l’arquitecte Cèsar Martinell l’any 1921. El disseny de l’edifici inclou l’obra dins la millor tradició modernista i postmodernista de l’arquitectura catalana.
Basat en la conservació del patrimoni i la cultura tradicional i popular. Aquest museu constitueix un espai estable de relació intercultural on s’hi troben representades i reflectides les diverses realitats històriques, culturals i socials de la ciutat.
Conté col·leccions que van des de la prehistòria, passant per l’època ibèrica, romana, medieval, moderna i contemporània, a més d’exposicions permanents i temporals.
El Museu de Sant Cugat ofereix al claustre una exposició permanent sobre l’arquitectura i la història del Monestir, “oració, treball i poder”. A banda de l’exposició permanent, s’organitzen exposicions temporals i visites guiades.
La Casa Aymat és la subseu del Museu de Sant Cugat dedicada a l’art contemporani i, especialment, a l’art tèxtil.
Antic molí on l’energia de l’aigua s’utilitzava per moldre el gra. Se’n té constància, com a mínim des del 1580, quan els Agell s’hi van instal·lar.
Les primeres notícies documentals d’aquesta finca són del segle XVII. Havia estat un conjunt d’edificacions important que constava de cases per als masovers, quadres per al bestiar, un gran celler amb el cup per trepitjar raïm i un ampli moll per descarregar les portadores de raïm.
Masia construïda entre els segles XVI i XIX. L’origen de la part més antiga de l’edifici es podria situar cap al segle XVI.
Edifici en origen defensiu, datat documentalment a l’any 1056, de planta irregular, que al llarg del temps s’ha transformat en edifici agrícola. L’edificació es desenvolupa, en forma de ferradura, al voltant d’un pati central.
Neix, en els anys 30, del moviment popular agrícola i ramader afí a la Unió de Rabassaires. En ell hi participaven i reunien els treballadors del camp.
Actualment, compta encara amb un molí on es produeix oli i amb unes instal.lacions força deteriorades on s’havien embotellat, anys enrera, grans quantitats de vi, fet que configurava Ullastrell com a poble amb clara tradició vitivinícola.
Situat al camí de Sant Medir, al límit del bosc i de l’àrea de conreus. Es tracta d’un castell fortificat del segle XI que fou construït per defensar les possessions del monestir per l’entrada de la part de la vall de Gausac.
Les anomenades pedres llargues són monuments megalítics del tipus menhir.
Fan uns 2,5 metres d’alçada i estan aixecades verticalment.
Forma part de la finca de Can Catà i és refugi de fauna. A l’interior de la reserva s’hi poden veure boscos mediterranis amb alguns arbres de grans dimensions i altres exemplars forans que s’hi han plantat.
Edifici documentat l’any 1005, encara que el seu origen pot remuntar-se a l’època romana.
Conegut també com el Castell dels Clasquerí, està situat al sud-oest del nucli urbà, a la riba dreta del riu Ripoll. Consta de planta baixa i dos pisos, amb un pati central.
L'ermita de Santa Maria de les Feixes està documentada des del 1316. Originàriament era un edifici romànic o d'inspiració gòtica amb diversos altars que depenia de l'església parroquial de Sant Iscle. El 1784 va ser profundament reformada per construir l'actual ermita d'estil barroc.
Conjunt escultòric format per quatre columnes gegantines que simbolitzen la voluntat de coneixement, de llibertat d’expressió, d’identitat cultural i de solidaritat de les universitats.
Església del s. XI, construïda dins una fortificació documentada el 999, coneguda com a Castell de Gallifa. El s. XIV les parets de la nau i l’absis foren apujades afegint-hi un pis fortificat, amb espitlleres.
El Santuari Ecològic del Castell de Gallifa és un espai de dues hectàrees que constitueix el recinte de l’antic Castell de Gallifa del s. XIII amb una ermita del s. X, a 3 km del poble i que fa més de 15 anys que s’ha obert al públic.
Aquesta ermita forma part de les primeres comandes del Temple a Catalunya. Cap a l’any 1171 fou considerada una de les més poderoses de Catalunya. És d’estil romànic i els seus orígens es remunten al segle XII.
Casal gòtic, restaurant entre els anys 1988 i 1992. L’origen del castell data del segle XI. La part més antiga és la torre, a la qual s’afegiren unes muralles de defensa que tancaven el recinte.
El Celler cooperatiu de Rubí neix el 1919 sota l’impuls cooperativista de principis de segle XX: Actualment l’edifici està en fase de remodelació a través d’una escola-taller, que reforçarà la Roberta i netejerà l’espai.
L'edifici, de l'arquitecte Emili Sala i Cortés, és un dels més rellevants del primer terç del segle XX. Té amplis jardins inspirats en les escoles angleses de l'època i una decoració plena d'elements modernistes, historicistes i classicistes.
És una construcció d’estil noucentista que va pertànyer a l’escriptor Josep Maria Folch i Torres. Dividida en dues parts diferenciades l’edifici rectangular és de titularitat privada. La torre i el jardí que l’envolta pertanyen a l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.
Aquesta ermita està situada a la vall de Gausac, molt a prop de la masia de Can Borrell. Documentalment ja consta als anys 986-987 i l'any 1120 figura com a possessió del Monestir, amb la denominació de Santa Maria de Gausac.
Està situada al bell mig de la vall de Gausac. Aquesta ermita ja és esmentada documentalment l'any 986, com a propietat del Monestir. Va ser una de les cinc parròquies del terme de Sant Cugat.
Construïda entre els anys 1578 i 1606, amb les característiques pròpies d'una casa senyorial i, a la vegada, de producció agrícola. Destaquen les ornamentacions constructives i pictòriques i la capella privada.
Construïda el 1819. A partir de la volumetria i de les façanes exteriors és possible fer-se una idea de la fesonomia d’aquesta construcció dedicada a la indústria tèxtil. Actualment és la seu del Museu d’art de la ciutat.
Rehabilitat l’any 1997. Es va conservar la façana modernista, un dels dos safareigs que hi havia i la coberta que aprofita l’aigua de la pluja que cau directament dins la pica. El projecte original és del 1892 de l’arquitecte Miquel Pasqual i Tintorer.
El Campanar de Sant Fèlix es va construir l’any 1738 al costat de l’església que s’havia bastit el segle XV. El campanar és d’estil barroc, té la planta octogonal i quatre cossos.
El santuari de la Salut es va construir a final del segle XIX, si bé una part es va derruir durant la Guerra Civil i posteriorment es va refer. A l’interior s’hi poen contemplar les pintures murals i vitralls. Sota el santuari i el seu entorn, hi ha restes d’una vil•la romana.
L’ermita fou construïda a finals del segle XII per en Bernat de Vallverd, un ric terratinent, al costat de la residència de la família Vallverd –el mas Vallverd-, les ruïnes de la qual encara es poden observar pels voltants de l’esglesiola.
A la Vall de Mur, just al damunt i a poca distància de la masia del Dalmau, s’alça aquesta menuda ermita romànica coneguda també com a Sant Pere del Dalmau.
Espectacular masia residencial d’estil modernista adossada a l’antic Mas Marquet (del principi del s. XIII, convertit ara en masoveria), situada a la capçalera de la vall d’Horta.
Casa modernista de la família Aldavert en la qual el dramaturg i poeta de la Renaixença, Àngel Guimerà, passà llargues temporades d’estiueig. Una placa commemorativa de l’any 1909 recorda que l’obra Maria Rosa fou escrita pel poeta en aquesta.
És la primera fàbrica tèxtil que s’establí a Rubí, el 1824, en primer moment s’anomenava la Verneda d’en Carreras, però era coneguda com La Llana perquè es dedicava al rentat i a la filatura d’aquesta matèria amb la força de rodes hidràuliques.
Testimoni excepcional del patrimoni industrial de la ciutat de Sabadell, introdueix al visitant en el marc històric de la industrialització catalana i sabadellenca. Aquest espai conserva una joia de la tecnologia industrial del l'època, la màquina de vapor semifixe Wolf (1906).
El Campus Arqueològic del Museu Egipci està gestionat per la Fundació Clos. En la visita al Campus Arqueològic, amb el títol 'Descobreix l’antic Egipte' és possible visitar l’exposició de Tutankhamon i un tresor sota el desert egipci.
L’edifici està gestionat per l’Agrupació astronòmica de Sabadell. Consta d’un auditori per a 40 persones, una biblioteca, una exposició permanent i l’observatori pròpiament dit en forma de torre cilíndrica, que té una cúpula amb el telescopi més gran d’Europa.
Del 968, està construïda sobre estructures romàniques. L'actual campanar, edificat el 1882 és d'estil modernista.
Mausoleu i restes d’una vil·la romana, es van descobrir l’any 2000 en la construcció de les obres d’urbanització del barri de Can Palau. Les restes del mausoleu familiar són de forma circular i a l’interior té empremtes de dues tombes.
El turó de la Torre Roja, de 393 m d’altitud fa de llindar amb Caldes de Montbui separant aquest del terme de Sentmenat. El topònim de la Torre Roja es deu a la presència d’una torre de guaita circular datada d’època medieval.
Una de les masies més antigues de Sentmenat. El nom del mas surt documentat per primera vegada l’any 1066 i pren el mon d’una antiga capella dedicada a Sant Fruitós.
Masia coneguda també com a Mas d'Aiguasenosa, situada a la vall del mateix nom. Apareix documentada per primera vegada l'any 1002. Diverses reformes i modificacions han desdibuixat la seva forma original.
La primera referència històrica de l’església de Sant Quirze del Vallès com a parròquia d’aquest poble és de l’any 1114. Els estils que hi podem trobar si l’observem són molt variats, una varietat que es pot exemplificar en els diferents retaules que l’han decorat al llarg de la història.
L’Ajuntament ha aconseguit preservar un habitatge construït a la meitat dels segle XIX i alguns dels seus elements essencials que ens permeten analitzar la vida que feia una família de poble.
El Cementiri de Sentmenat és una mostra de l’arquitectura funerària modernista. Va ser construït a l’any 1905 per l’arquitecte Falguera. Recinte de planta rectangular amb un pavelló d’entrada, format per tres cossos simètrics.
Situada al carrer de Caldes 46. És un edifici modernista de tres cossos i tres plantes amb obertures rectangulars emmarcades per motllures d’estil neoplateresc. L’acabat de la façana presenta esgrafiats de temes florals de color crema sobre fons de color verd clar.
Gran fàbrica de panes del 1879. Amb aquest edifici es pot veure com funcionaven la majoria de les fàbriques-casa: la casa de l’amo (que imita l’estil de les vil·les italianes) i les instal·lacions de la fàbrica amb una xemeneia de 24,30m.
Els pous de glaç són estructures semienterrades que s’utilitzaven per conserva el glaç aprofitant l’aïllament tèrmic del subsòl. El glaç s’hi emmagatzemava durant l’hivern, per treure’l i vendre’l a l’estiu.
El Museu Etnogràfic Vallhonrat de Rubí va començar a mitjans del segle passat quan Miquel Vallhonrat Brau s´inicià en el món del col·leccionisme, amb peces de la família de primers del segle XVIII.
Antiga casa pairal, datada de l’any 1678. Actualment allotja la Casa de Cultura, el Museu Parroquial, la Biblioteca, l’Auditori i el Casal d’Avis, i també és seu de diverses entitats culturals i cíviques.
L'Ateneu és un equipament municipal dedicat a les arts escèniques. És de gestió mixta duta a terme per la Regidoria de Cultura i dues entitats: Esbart Teatral de Castellar del Vallès i La Xarxa.
L’Auditori municipal és l’espai per excel·lència per a la realització d’actes institucionals, conferències i esdeveniments municipals de Montcada i Reixac.
La casa de les aigües és una antiga central d’aigües destinada a dotar Barcelona d’un sistema de subministrament d’aigua potable.
El CIP Molí d’en Rata és un equipament destinat a la difusió, conservació, recerca i gestió del patrimoni de Ripollet. El formen dos edificis, un antic molí fariner restaurat i museïtzat i un edifici de nova planta.
La Patronal és un edifici Modernista del 1922. Antic centre social de gent benestant del Poble i antiga seu del cafè Espanyol. Actualment es fan activitats de caire cultural.
Cal Milionari és un casal de tipus colonial amb un gran jardí urbanitzat amb regust romàntic entre modernista i renaixentista amb basses i fonts. Disposa d’un jardí d’estil romàntic on es fan activitats culturals (xerrades, concerts...) i casaments civils.
La Torre del Telègraf, en la seva forma actual, va ser construïda des de la segona meitat del segle XIX, potser aprofitant restes d’una construcció anterior.
Espai de transició entre la ciutat i la serra, pots recórrer el parc seguint un camí de terra i creuar a peu la riera de Sant Cugat per passeres.
Edificat l'any 1769 també a peu del Camí Ral, tenia la concessió reial de tabacs i d’altres productes. El 1748 es basteixen les cavallerisses i el pou en els terrenys del davant. Els edificis que formaven l’antic hostal no presenten avui grans modificacions exteriors.
Espai públic que neix per comunicar els carrers de Sant Joan, de Sant Isidre i de Sant Llorenç, entorn de la bassa veïnal. A partir de 1915, Cal Baldiró fou saló de ball i teatre.
Les obres per a una primera capella s’inicien l’any 1846. La rectoria s’hi trasllada, des de Sant Joan de Can Roure, el 1881. L’actual temple i campanar són dissenyats per l’arquitecte modernista Bonaventura Bassegoda. El campanar s’inaugura l’agost de 1904 i l’església es beneeix l’octubre de 1917.
Edifici modern d’una nau amb absis, consagrada l’any 1946 i obra de l’arquitecte Puig Boada. Destaquen les pintures noucentistes de Jaume Busquets, els vitralls obrats a la casa Oriach de Barcelona i el mosaic de Grau Garriga. El campanar, el baptisteri i la porxada són posteriors.
Fundat l’any 1921 acollint-se a la Llei de sindicats agrícoles de Catalunya de 1906. De planta rectangular i amb façana i finestres d’estil noucentista.
Edifici racional que creà l’any 1934 Josep M. Sert tenint en compte les necessitats d’espais amples, de ventilació i de màxima il·luminació que començaven a implantar-se a Catalunya. Restaurat i ampliat el 2004.
Teatre Municipal Cooperativa de Barberà el Vallès.
Malgrat estar considerat el símbol de Martorell, la meitat del pont amb l’arcada romana de l’arc de triomf, el mur de contenció de la Via Augusta i el parament esglaonat que funcionava com a port fluvial, està assentada en terme de Castellbisbal.
El Castell de Can Taió és un veritable capritx de Miquel Gomis i Güell, el seu propietari. Contagiat pel romanticisme del segle XIX, Gomis va decidir construir un castell com els antics, i la seva construcció es va allargar fins a 1929.
L'ermita de Sant Pere d'Ullastre, que data del segle XI, està situada en l'actual masia de can Santpere, a la riba esquerra del torrent de Colobrers, entre el torrent i la capçalera del riu Tort.
Ermita situada a l’extrem sud-est del terme, i al costat mateix de la masia de Ca n'Estaper (s. XVII). La seva construcció està datada del segle XI. Tot i que les restes de l’actual són una reconstrucció del segle XVII.
El Poblat Ibèric de Puig Castellar (s. V al II a.C.) és un dels més importants de Catalunya.
El parc dels Pinetons és a l’extrem nord de Ripollet, al límit amb Barberà del Vallès. La seva extensió de 27 ha (s’ha intervingut en 11) i la seva situació li confereixen rang de parc metropolità, jugant un paper estructurador del territori.